Ja ho tinc… Ja ho tinc!!!

Han passat els mesos i els L se m’estan posant d’allò més bé… com no podia ser d’altra manera!

Però quedava encara pendent què coi (sic) havia de fer per acomplir el meu desig d’agafar-me quinze dies per viatjar, llegir i escriure… VIURE, en fi…

I ara ja està… Ajustant-me al mil·límetre al pressupost, obtingut gràcies a la generositat d’amics i parents, he aconseguit lligar caps i decidir-me.

No ha estat fàcil, com bé pots suposar… Els suggeriments eren d’allò més llaminers… Tots tenien alguna cosa que els feia desitjables… però al cap i a la fi tot s’ha de fer encaixar i el moment va arribar fa uns dies, per casualitat. I ara t’exposo com està el tema… i a més d’un i d’una li faré dentetes, segur!

La casualitat voldrà que pugui fer el que volia just abans que s’acabi l’any L i que la decisió s’hagi produït just abans del meu sant…

Demà es desvetllarà el misteri!!!

🙂

 



Comentaris tancats a Ja ho tinc… Ja ho tinc!!!

Aviat m’hauré de decidir…

… si la idea és marxar durant les vacances de Nadal… queda ben poc temps!

Deixaré aquesta setmana per veure si encara hi ha alguna amable aportació de qui heu rebut els meus correus i esteu al cas de la meva fita: fer un viatge que em serveixi per a poder voltar, llegir i escriure.

 

 

 

 

 

 

 

De moment les aportacions són múltiples i variades. Fins i tot hi ha qui m’ha regalat els llibres, en lloc de dir-me quins em recomanava!

Aquí tan sols he deixat constància de les propostes que m’arribaven per correu electrònic, però hi ha altra gent que ha preferit explicar-me de paraula on els sembla que podria anar.

I n’hi ha tants de llocs al món interessants i que em poden permetre acomplir els meus objectius!

Tindré feina, i molta, a l’hora de triar.

El pressupost marcarà una mica la pauta, però sigui quin sigui segur que la feina serà meva a decidir-me.

Perquè… el porquet vaca es va fent gran, a poc a poc… Ara ja té… 820 € guardiola



Comentaris tancats a Aviat m’hauré de decidir…

amunt… sempre amunt!

O això cantaven en alguna sèrie de dibuixos Wink

La proposta d’en Ramon V. és prou llaminera també… 

vejam què em diu:

si al teu viatge Lanual et sobra un pareLL de dies, una proposta d’aLtura per no tocar de peus a terra seria sopar i passar La nit a caL sastre (www.caLsastre.com) a santa pau, i de bon matí fer un vertiginós viatget en gLobus (www.voldecoloms.cat).

Una recomanació: endu-te un paracaigudes, perquè a La cisteLLa sols n’hi ha un (peL piLot).

Segona recomanació: tria bé el piLot, perquè segons qui, aterraràs on toca, o bé aLLà on et porti el vent.
 

 

L’opció c deL meu regaL és un gra de sorra simbòLic, però espero que en trobis moLts per fer-ne una gran muntanya.


Fantàstica recomanació… tindré molta feina a triar!!!

🙂 

I la guardiola es va farcint… ara hi ha… 725 €

guardiola



Comentaris tancats a amunt… sempre amunt!

Ah! La France…

N’hi haurà més… segurament de paraula, però la darrera recomanació rebuda, de part de la Natàlia C., és magnífica i penso tenir-la molt i molt en compte.

Tres localitzacions magnífiques, com diu ella:

Els dos primers reuneixen els requisits
imprescindibles per gaudir de tots els plaers dels sentits: llocs acollidors
envoltats de paisatges encisadors, amb espais per poder llegir, crear,
inspirar-se, amb bona companyia, només si es vol, i com no, tot amanit amb bon
menjar i bon beure.

El tercer és un lloc per visitar, sobretot per la sensata aportació del
seu antic propietari al pensament, en general.

Les localitzacions estan referides al viatge i també em recomana un llibre… Tongue out Què més es pot demanar? Però, anem per parts…

El primer és una casa d’hostes, a l’estil francès, un espai de descans, però també de treball i creació; un lloc pensat per a iniciar, desenvolupar o tancar nous projectes vitals.


 

 

L’altre està situat una mica més cap amunt, a la zona de la Châtaigneraie, Cantal, a l’Auvergne francesa.

Hi predominen els castanyers, les esglésies romàniques, el blauet, i ve de camí…

 

 


I encara una mica més amunt, ja passat Bordeaux, anant cap al Périgord, entre Saint Emilion (no sé si et sona un formatge amb aquest nom) i Bergerac, hi ha el castell d’un dels meus filòsofs més preferits, en Montaigne; el castell no és gran cosa, però a la torre hi tenia la seva biblioteca. 

I aquí apareix la recomanació del llibre… 

Normal
0
21
Et recomano llegir algun dels Assaigs d’en Montaigne; per sort no era un pensador massa sistemàtic (i per això mai va ser considerat un gran filòsof), i els seus assaigs es poden llegir de forma fragmentada, escollint el capítol que més de gust et vingui segons el que et suggereixin….

Bé, bé… ja no falta tant per decidir-me…

En tinc un munt de possibilitats al meu abast -i les que encara em fareu arribar, ni que sigui verbalment.

I la guardiola, a poc a poc, es va inflant…

Ja tinc 475 € guardiola

 

Comentaris tancats a Ah! La France…

un capítol inesperat… les no-recomanacions d’en Mia!

Aquest xicot val un imperi… que es calci quan arribi a formar part del club de L!!!

Transcric, com de costum, les seves en aquest cas "no recomanacions". N’hi ha per sucar-hi pa…

Són viatges que, per algun motiu no crec que hagis de fer, en les condicions que ho vols fer.
Curiosament, son dues ciutats on jo personalment he estat tantes vegades que les considero casa meva, i si algun dia tinc diners, m’hi compraré una caseta sense dubtar-ho.

PARIS: Anem a pams. A Paris s’hi ha d’anar a fer una bogeria… que normalment acaba en sexe… Un cop fet aquest tràmit, un hi pot tornar tantes vegades com vulgui, i gaudir de totes les meravelles que ofereix. Per això considero que anar-hi sola i amb el pes de la cinquantena acabada d’estrenar… És un còctel explosiu, de difícil digestió i que la única cosa que et pot produir és imaginar-te un suïcidi al estil romàntic, tirant-te d’un pont a les fredes aigües del Sena, volant sense ales des de dalt de la torre Eiffel, tallar-te les venes a Montmartre i veure com la teva sang va baixant per les escales del davant del Sagrat Cor, penjar-te del coll d’una gàrgola de Nôtre Dame, acabar amb una ganivetada al ventre a la Rue sant Denis vestida de fúrcia negre i vermella… i un llarg etcètera, que si be posarien un punt i final a la teva vida digne d’una novel·la, no sé… ja que has arribat fins als 50, millor ajornar aquest final fins als 90, vaja, dic jo.
En definitiva, anar sola, ara, durant quinze dies, a Paris, és una solemne tonteria.
En tot cas, si finalment optes per aquest destí, et proposaré un munt de llocs secrets on anar, que et faran oblidar tot el que t’he dit abans.

VENEZIA: Desenganya’t…. a Venezia s’hi va a follar. Si no tens un bon melindro per sucar a la xocolata, és el viatge més inútil que et puguis imaginar. És una ciutat per viure en parella, i dic viure, no pas visitar. Venezia no es visita… a Venezia s’hi viu. La sensació de soledat a la ciutat mes romàntica del mon és insuportable. Amb un agravant, el suïcidi aquí serà incomprès per tots els que et coneixen, cosa que no passa a Paris, tal i com t’he deixat entreveure abans. T’explicaré la primera vegada que vaig anar a Venezia: era un viatge tipus final de curs. Jo tenia parella, i la noia que en aquell moment m’acompanyava també. Varem fer una escapada a Venezia des del càmping on fèiem estada. No portàvem ni una hora a la Sereníssima, que ens varem mirar als ulls i ens varem dir: “Tornem al càmping, aquí ja hi tornarem amb les nostres parelles, un altre dia”.
Postdata: Si tant ella com jo haguéssim sabut que les nostres respectives parelles d’aquell moment no durarien ni dos telediaris… al càmping hi tornava Rita la cantaora!!!

Si no tens pressa, i de veritat creus que un dia em faré ric, no et preocupis, tindràs la porta oberta, sempre, al meu palazzo venecià.

 

Interessants, com sempre, les apreciacions d’en Mia… 

I a punt, a punt d’encarar el dia en què la L arribarà, que ja falta ben poc… i a esperar que passeu per casa!

Novetats a la guardiola… ja n’hi tinc 405!!!guardiola

Comentaris tancats a un capítol inesperat… les no-recomanacions d’en Mia!

ja no falta tant…

però espero que vagin arribant noves propostes!

No és mandra, ja ho sabeu prou, el que tinc. Déu n’hi do les recollides, però en vull més!

M’agrada que m’il·lustreu i m’informeu d’aquells llocs que us van semblar especials i que a mi també m’ho podríen semblar… 

No tinc gaire clar quan serà que m’agafi els quinze dies… segurament acabarà depenent del pressupost final de què disposi i d’altres coses d’àmbit familiar i de la feina. Però sí que ha de ser aquest període de temps, per donar-me’n a mi a fer el que vull: viatjar -ni que sigui fent passejades a peu-, llegir -ui, si n’hi ha de llibres possibles… però no me’n recomaneu!-, i escriure -que ara, darrerament, després de la ressaca del llibre d’història de l’atletisme a Osona ho estic fent ben poc… 

I… anem sumant calerons… ja n’hi ha 305, d’euros, a la guardiola guardiola

Comentaris tancats a ja no falta tant…

And… Mia’s last but not least…

Que sí, que sí… que s’hi ha ben esforçat el noi.

No sé si acabaré triant-ne un, dels suggeriments variats i suggerents d’en Mia P., però cal reconèixer que l’home s’ho ha currat! Laughing

Vejam les seves darreres propostes:

ISTAMBUL: Si no tens problemes en que et toquin el cul, o et fotin mà una colla de desconeguts amb xilaba…. aquest és el teu destí. La famosa pel·lícula “La passió turca”, no és res comparat amb la realitat.
Un cop aclarit el tema sexual, passem al cultural, que com pots veure és una paraula composada per CUL… TU…. RAL. (no hase falta dessirr nada masss). A part dels famosos monuments que tots coneixem, cal destacar altres detalls. Menjar al restaurant “Vitamine” és un luxe gastronòmic. Piles d’olles plenes de menjar i uns cuiners divertidíssims que et poden aconsellar.

Els autobusos aquàtics. OH…!!!!. La gent d’Istambul agafa aquests vaixells per anar a treballar, jo m’hi passaria tot el dia pujat en un d’aquests vaixells plens de gent. Hi ha dues grans cisternes subterrànies d’aigua de l’època bizantina una, la més coneguda, feta amb trossos de capitells robats a Àsia central, és on hi ha el famós cap de medusa. A l’altra, però, s’hi entra per una petita porta, oblidada, el conserge de la qual està en un bar indeterminat i només s’acosta quan veu algun turista perdut pels voltants. No cal dir que la baixada a aquesta cisterna, té l’encant de viure una mena de segrest “a la turca”…. En sortiré viva d’aquí…?… I si mes no… En sortiré Verge…??????.
El palau de Topkapi, sobre tot la sala de les joies (i t’ho dic jo que n’he vist moltes) és espatarrant…!!!!!!!!.
De les mesquites i resta de monuments no te’n parlo, qualsevol guia turística ho farà millor que jo.


I ja que ets allà, una escapada a la Capadòcia arrodoniria el viatge.


NÀPOLS: Et fotra’n mà igualment, a part de robar-te l’equipatge, però en italià, que queda mes fi. A més, els italians són molt mes simpàtics.
Per què Nàpols…? Per Pompeia, naturalment. Els musulmans han d’anar un cop a la vida a La Meca. Els llatins haurien d’anar un cop a la vida a Pompeia (amb un cop ja n’hi ha prou). S’hi ha d’anar amb la mentalitat oberta a la imaginació (tot són pedres), i deixar-se envoltar per tota la mística d’aquesta ciutat sepultada pel Vesubi. Si entres en el joc, entendràs tota la civilització romana, i, per descomptat, tota la filosofia mediterrània. És curiós, quan portes mitja hora a Pompeia, et trobes com a casa.
La visita a Herculano encara frapa mes. Allà és veu, amb molta més força, la devastació que va fer el Vesubi.

I ja que has anat tan lluny, el viatge es pot ampliar amb la visita a Pesto (hi vaig robar uns mosaics…No ho diguis a ningú si hi vas, perquè els hi penso retornar el dia que hi torni). I si tens més temps… Torre di Greco. Hi tinc bons amic allà. Són talladors de Corall. Viuen d’això, i tenen un museu d’art fet amb corall…
Brutal…!!!
Pots anar saltant d’illa en illa: Capri… Vulcano, Líppari, Strómboli… i arribar fins a Sicília ja seria l’hòstia.

De fet la recomanació podria ser… ITÀLIA: Si tens pressupost i temps, sigui amb motxilla i càmpings, o cotxe i hotel. Comença per una punta i acabes per l’altra. Aquí si que hi val la frase: “NO HASSE FALTA DESSIR NADA MASSS”.


STAD AMSTERDAM: ÇA, C’EST UNE AUTRE CHOSE…!!!!!!!!!!!!!!.
L’stadamsterdam és un del pocs grans velers, que hi ha al món. Té pagina web pròpia.
Anar en ell no és fer el típic creuer. És navegar amb majúscules per aquest mars de Déu.


Es dediquen a anar pel món, i accepten hostes. Es pot anar per exemple, d’Anglaterra fins a Lisboa, de Lisboa a les Canàries, de les Canàries a Amèrica….ETC.


Un vaixell sense botigues, casino, discoteca, mini golf, espectacles de revista… i totes aquestes porqueries que han prostituït el noble art de navegar. I a més ho fan a vela…


Durant la travessia, se’t despertaran totes les muses literàries, desconegudes algunes… I t’explicaran milers d’aventures marítimes….. Mmmmmmm……. 


Mare meva… la feina que tindré per avaluar totes aquestes coses super llamineres!

I la pica es va omplint, a poc a poc, però sense perdre pistonada…

Ja hi tinc… 275 € guardiola

 

 

Comentaris tancats a And… Mia’s last but not least…

Asturias patria querida…

El més actiu de moment -arribant ja a un grau d’hiperactivitat important-, en Mia P.

La seva (gairebé) darrera proposta és la següent:

Arenas de Cabrales: Es tracta d’un poble perdut d’Astúries, centre neuràlgic de la producció del famós “formatge de Cabrales”. Cada any a principis d’estiu s’hi celebra la fira del formatge, on s’apleguen tots els productors de Cabrales de les valls que l’envolten.


És una fira petita, senzilla, sense pretensions…. Però… Senyors… Tot el formatge de Cabrales que us pugueu imaginar, en totes les seves varietats i tipus de curació, amb totes les receptes familiars i secretes… Tot amb aquell flaire de formatge intens, salvatge, que t’omple els pulmons a rebentar….!!!!.


A la mateixa plaça on es fa la fira, hi ha una mena de fonda, on s’hi pot fer estada.

Des d’aquest indret, s’hi poden fer un munt d’excursions, entre ells recomano la ruta de la vall del Riu Cares, a peu des de Arenas fins a Cain.


Si mai us heu preguntat que vol dir “Pasar las de Cain”, només cal que feu aquesta excursió. 


Interessant perspectiva, si senyor!

I més interessant encara… ja tenim al porquet ni més ni menys que… 127 €  guardiola

Comentaris tancats a Asturias patria querida…

No paren d’arribar… i això que encara falten dies!

En Mia P., en una explosió de creativitat sense parangó, segueix enviant propostes més que llamineres. Aquestes són ja d’un cost superior (segons ell, de 1000 a 1500 €), però molt, molt a tenir en compte.

A més, proposa que es vagi a cadascun dels llocs amb cotxe -coincideixo amb ell, ja sabeu prou bé que, de vegades, compta més el viatge que el destí mateix…- i això m’enamora, tant com m’agrada conduir i pensant que aviat disposaré d’un estri que em permeti fer més i més quilòmetres amb total comoditat i seguretat (que la pobre Tata ja l’han esventrat tres vegades, la darrera amb robatori de ràdio inclós, a Tarragona, i això ja passa de mida!).

I les seves són propostes magnífiques per a gaudir també en família -i aprofitar les places del cotxe, és clar, tot i que, en principi, aquest viatge el faré sola, soleta…

Anem a pams…

  • Les Eyzies de Tayac. Ahhhh…..!!!!. Un indret només per “connaisseurs”. Situat al bell mig de França, és el centre neuràlgic per visitar totes les grutes Prehistòriques, amb pintures rupestres, refugis, i tota la parafernàlia dels homes de les cavernes. Grutes com les de Lascaux, Pechè Merlè, Roufinyak…i un llarg etc. Hi ha un petit Hotel/Gastronomique a la plaça del poble, que és una delícia. Si us agraden les coves, n’hi ha mes de 25…. per que te’n facis una idea, aquest va ser l’indret que vaig triar per fer el primer viatge amb les meves filles. Volia que recordessin que aquest va ser el primer lloc on el seu pare les va voler portar.

Per situar-ho millor al mapa: Communes of Les Eyzies de Tayac, Tursac, Montignac-sur-Vézère,
Saint-Leon-sur-Vézère, Marquay, Manaurie-Rouffignac and Saint-Cirq-du
Bugue, Departament de la Dordogne, Regió d’Aquitaine…

  • Lauternbrünen. Petit poble a Suïssa. Hi ha moltes famílies que lloguen les golfes de fusta (La Xalet Pironet, és espectacular per les vistes) Des d’allà és pot pujar a la Jünfrau, ascendir amb aeri al penya-segat de la pel·lícula 007 (no recordo quina), i fer un munt d’excursions, sempre sortint del mateix poble. Una delícia, Suïssa, per a relax i muntanya.
  • Escapada a Portugal. Si, si…. Portugal existeix, i és un país. Porto, Lisboa i  monestir de Batalla (per celebrar la Batalla d’Aljubarrota, festa nacional portuguesa, i completament censurada i oblidada per part d’Espanya (Por qué será?).
  • Ràvena. Si vols plorar d’emoció davant d’una de les joies bizantines mes maques del mon… La teva decisió ha de ser RÀVENA.
  • Rius de llàgrimes vessades veient els mosaics mes fotografiats als llibres d’Art i curiosament menys visitats.
  • Els 1.200 km. (d’anada, i 1200 de tornada) mes ben aprofitats.

 

I, per poder desenvolupar aquest projecte llaminer i engrescador… ja disposo de… 97 €!!!

guardiola

 

Comentaris tancats a No paren d’arribar… i això que encara falten dies!

ai, ai, ai… que la liarem!

I serà per bé… no sé si per festejar l’aniversari o per tractar de fer avançar un projecte tan bonic com Kadingir…

El fet és que vaig estar, ja ho sabeu si seguiu el bloc, el cap de setmana passat a Trieste i vet aquí que la persona que va rebre els llibres per a les noies cubanes i que les reunirà per donar-los-hi, s’ha posat en contacte amb el Instituto Cubano del Libro y segurament ens convidaran, als autors (en Joan Llongueras i jo mateixa) d’aquesta saga que pretèn barrejar humor i fantasia i que ara està en un stand by forçat que no volgut, a anar a la Feria del Libro que se celebra a La Habana de l’11 al 21 de febrer…

Un caramel moooolt llaminer el que m’ha posat a la boca la tocaia de la meva filla gran… 

Avaluem el fet… Viatge d’anar i tornar a La Habana en aquestes dates: 659,16 €

Estada: 0 € perquè la mateixa Ariadna Mendoza ens convida a casa seva…

Mmmmmhhh…

Ja en parlarem de tot plegat…

🙂

 

Comentaris tancats a ai, ai, ai… que la liarem!