A punt, a punt… d’arribar al número L!

 

Noies, nois… nois, noies… benvinguts i benvingudes a un bloc ben especial… com no trigareu a descobrir, si teniu prou paciència i resistiu els meus afanys d’escriptora de pa sucat amb oli.

Els anys, i perdoneu el tòpic ja d’entrada, passen volant.

I a mi, que m’agrada, i molt, volar, em senten cada vegada millor. Potser no tinc l’agilitat dels XX, ni l’empenta dels XXX, ni la creativitat dels XL… però el canvi de número, l’arribada imminent d’aquests L tan i tan mítics, em sembla un repte d’allò més llaminer. I mira que me n’estic, darrerament, de llaminadures… Però em conec prou bé, després de tant de temps de viure amb mi mateixa, i tinc molt clar que aquesta no la podré resistir.

Ja m’estic llepant els bigotis i encara falta un mes pel fet! Laughing

No m’ha fet mai mandra fer anys. M’agrada cremar etapes. Crec que són els anys els que ens van construint com a persones i que, a poc a poc, anem fent cap a una maduresa que, en el meu cas, m’agradarà assolir.

I els anys, el temps que passa, i la meva pròpia activitat (tot s’ha de dir) m’han donat l’ocasió de conèixer un munt de gent, fantàstica, excel·lent, bona, ni fu ni fa i dolenta (que de tot hi ha a la vinya del Senyor). Però he de dir que el percentatge de gent que entraria en les tres primeres categories guanya, i de llarg, a la resta. I això, a part de ser agradable, és un símptoma -o m’ho sembla a mi- del tarannà de cadascú.

A la gent que entrevisto pel Galàxia llibre li solo etzibar que la gent interessant sol conèixer gent interessant. I ho dic perquè ho penso. I la cadena que es va formant entre la gent que ens interessa perquè ens sembla interessant el que fa, el que diu, el que escriu o el que viu, és va fent sòlida malgrat que passi temps i temps i no tornem a ensopegar amb aquestes persones. Sempre ens quedarà el record d’allò que hem viscut amb elles i, si l’ocasió és propícia, segurament repetirem l’experiència, sempre amb un nou matís.

Fa pensar això, eh?

Al cap dels anys, i d’aquí el títol del bloc, he descobert que m’agrada fer moltes coses però si hagués de triar-ne tres serien aquestes: Viatjar, llegir i escriure. 

Aquestes tres coses són les que em donen vida, malgrat que en faci moltes d’altres i totes amb molt de gust. No deixen de ser-ne derivades, perquè sóc viva gràcies a aquestes tres i viure em permet fer-les.

I és per això, noies i nois, nois i noies, que -de cara a la imminent celebració d’aquests L anys- us proposaré de jugar una mica. Us proposo participar en un joc que pot arribar a ser molt interactiu i que tindrà conseqüències força immediates.

Però abans de dir-vos que us caldrà fer si voleu jugar amb mi, vull convidar-vos -agafeu l’agenda- a una festa…

Els dies 11 i 12 de desembre, passada la data del meu aniversari (que és el dia 10) i ja amb el L assumit i superat, la meva nova casa estarà oberta per a tots vosaltres, de les 10 del matí a les 10 del vespre. Podreu triar el moment de venir i, sigui quin sigui, sereu ben rebuts.

De cara a no deixar a ningú sense res per endur-se a la boca, caldrà que em feu saber, amb una certa aproximació, quants sereu i a quina hora vindreu.

De tota manera les portes estaran obertes a tothom que vulgui venir, encara que no hagi tingut temps de dir-me quan ni quants seran…

I demà, més… la següent entrada és la que dóna les claus del joc del ViatjallegeIxescriU!



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 comentaris a l'entrada: A punt, a punt… d’arribar al número L!

  1. Mei diu:

    Bon dia Marcè,
    Quina alegria obrir el correu i trobar el teu missatge tan engrescador. PER MOLTS ANYS, per avançada.
    La M. Lluïsa i jo ja estem planificant quin dia i a quina hora vindrem.
    Una abraçada

  2. Felicitats, guapa! Que siguis molt feliç. És una època molt bona (també!) de la vida. Jo en faré 60 al mes de gener
    I, per cert, a mi també llegir, escriure i viatjar són les activitats que més m’agraden.
    M’encantaria venir però em fa por no poder perquè vaig fins al coll de feina.
    50.000 petons
    Gemma

  3. HOLA MACA!
    ENHORABONA PER EL TEU ANIVERSARI
    SI LES COSES VAN BE SERE MOLT LLUNY, SUDEST ASIATIC
    SI NO FOS AIXI M’ ACOSTARE A FELICITARTE
    UNA ABRAÇADA
    FCO CARLOS

  4. Joan diu:

    Molt bé, promet molt! 🙂 Felicitats per la idea, i pel cumpleanys!! 😀

  5. Sebastià diu:

    Per moltíssims anys (no hi ha res millor que celebrar-los amb una casa nova). No sé si m’hi podré passar, però ho tindré en compte. Que xalis moltíssim i enhorabona!

Els comentaris estan tancats.