And… Mia’s last but not least…

Que sí, que sí… que s’hi ha ben esforçat el noi.

No sé si acabaré triant-ne un, dels suggeriments variats i suggerents d’en Mia P., però cal reconèixer que l’home s’ho ha currat! Laughing

Vejam les seves darreres propostes:

ISTAMBUL: Si no tens problemes en que et toquin el cul, o et fotin mà una colla de desconeguts amb xilaba…. aquest és el teu destí. La famosa pel·lícula “La passió turca”, no és res comparat amb la realitat.
Un cop aclarit el tema sexual, passem al cultural, que com pots veure és una paraula composada per CUL… TU…. RAL. (no hase falta dessirr nada masss). A part dels famosos monuments que tots coneixem, cal destacar altres detalls. Menjar al restaurant “Vitamine” és un luxe gastronòmic. Piles d’olles plenes de menjar i uns cuiners divertidíssims que et poden aconsellar.

Els autobusos aquàtics. OH…!!!!. La gent d’Istambul agafa aquests vaixells per anar a treballar, jo m’hi passaria tot el dia pujat en un d’aquests vaixells plens de gent. Hi ha dues grans cisternes subterrànies d’aigua de l’època bizantina una, la més coneguda, feta amb trossos de capitells robats a Àsia central, és on hi ha el famós cap de medusa. A l’altra, però, s’hi entra per una petita porta, oblidada, el conserge de la qual està en un bar indeterminat i només s’acosta quan veu algun turista perdut pels voltants. No cal dir que la baixada a aquesta cisterna, té l’encant de viure una mena de segrest “a la turca”…. En sortiré viva d’aquí…?… I si mes no… En sortiré Verge…??????.
El palau de Topkapi, sobre tot la sala de les joies (i t’ho dic jo que n’he vist moltes) és espatarrant…!!!!!!!!.
De les mesquites i resta de monuments no te’n parlo, qualsevol guia turística ho farà millor que jo.


I ja que ets allà, una escapada a la Capadòcia arrodoniria el viatge.


NÀPOLS: Et fotra’n mà igualment, a part de robar-te l’equipatge, però en italià, que queda mes fi. A més, els italians són molt mes simpàtics.
Per què Nàpols…? Per Pompeia, naturalment. Els musulmans han d’anar un cop a la vida a La Meca. Els llatins haurien d’anar un cop a la vida a Pompeia (amb un cop ja n’hi ha prou). S’hi ha d’anar amb la mentalitat oberta a la imaginació (tot són pedres), i deixar-se envoltar per tota la mística d’aquesta ciutat sepultada pel Vesubi. Si entres en el joc, entendràs tota la civilització romana, i, per descomptat, tota la filosofia mediterrània. És curiós, quan portes mitja hora a Pompeia, et trobes com a casa.
La visita a Herculano encara frapa mes. Allà és veu, amb molta més força, la devastació que va fer el Vesubi.

I ja que has anat tan lluny, el viatge es pot ampliar amb la visita a Pesto (hi vaig robar uns mosaics…No ho diguis a ningú si hi vas, perquè els hi penso retornar el dia que hi torni). I si tens més temps… Torre di Greco. Hi tinc bons amic allà. Són talladors de Corall. Viuen d’això, i tenen un museu d’art fet amb corall…
Brutal…!!!
Pots anar saltant d’illa en illa: Capri… Vulcano, Líppari, Strómboli… i arribar fins a Sicília ja seria l’hòstia.

De fet la recomanació podria ser… ITÀLIA: Si tens pressupost i temps, sigui amb motxilla i càmpings, o cotxe i hotel. Comença per una punta i acabes per l’altra. Aquí si que hi val la frase: “NO HASSE FALTA DESSIR NADA MASSS”.


STAD AMSTERDAM: ÇA, C’EST UNE AUTRE CHOSE…!!!!!!!!!!!!!!.
L’stadamsterdam és un del pocs grans velers, que hi ha al món. Té pagina web pròpia.
Anar en ell no és fer el típic creuer. És navegar amb majúscules per aquest mars de Déu.


Es dediquen a anar pel món, i accepten hostes. Es pot anar per exemple, d’Anglaterra fins a Lisboa, de Lisboa a les Canàries, de les Canàries a Amèrica….ETC.


Un vaixell sense botigues, casino, discoteca, mini golf, espectacles de revista… i totes aquestes porqueries que han prostituït el noble art de navegar. I a més ho fan a vela…


Durant la travessia, se’t despertaran totes les muses literàries, desconegudes algunes… I t’explicaran milers d’aventures marítimes….. Mmmmmmm……. 


Mare meva… la feina que tindré per avaluar totes aquestes coses super llamineres!

I la pica es va omplint, a poc a poc, però sense perdre pistonada…

Ja hi tinc… 275 € guardiola

 

 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.