un capítol inesperat… les no-recomanacions d’en Mia!

Aquest xicot val un imperi… que es calci quan arribi a formar part del club de L!!!

Transcric, com de costum, les seves en aquest cas "no recomanacions". N’hi ha per sucar-hi pa…

Són viatges que, per algun motiu no crec que hagis de fer, en les condicions que ho vols fer.
Curiosament, son dues ciutats on jo personalment he estat tantes vegades que les considero casa meva, i si algun dia tinc diners, m’hi compraré una caseta sense dubtar-ho.

PARIS: Anem a pams. A Paris s’hi ha d’anar a fer una bogeria… que normalment acaba en sexe… Un cop fet aquest tràmit, un hi pot tornar tantes vegades com vulgui, i gaudir de totes les meravelles que ofereix. Per això considero que anar-hi sola i amb el pes de la cinquantena acabada d’estrenar… És un còctel explosiu, de difícil digestió i que la única cosa que et pot produir és imaginar-te un suïcidi al estil romàntic, tirant-te d’un pont a les fredes aigües del Sena, volant sense ales des de dalt de la torre Eiffel, tallar-te les venes a Montmartre i veure com la teva sang va baixant per les escales del davant del Sagrat Cor, penjar-te del coll d’una gàrgola de Nôtre Dame, acabar amb una ganivetada al ventre a la Rue sant Denis vestida de fúrcia negre i vermella… i un llarg etcètera, que si be posarien un punt i final a la teva vida digne d’una novel·la, no sé… ja que has arribat fins als 50, millor ajornar aquest final fins als 90, vaja, dic jo.
En definitiva, anar sola, ara, durant quinze dies, a Paris, és una solemne tonteria.
En tot cas, si finalment optes per aquest destí, et proposaré un munt de llocs secrets on anar, que et faran oblidar tot el que t’he dit abans.

VENEZIA: Desenganya’t…. a Venezia s’hi va a follar. Si no tens un bon melindro per sucar a la xocolata, és el viatge més inútil que et puguis imaginar. És una ciutat per viure en parella, i dic viure, no pas visitar. Venezia no es visita… a Venezia s’hi viu. La sensació de soledat a la ciutat mes romàntica del mon és insuportable. Amb un agravant, el suïcidi aquí serà incomprès per tots els que et coneixen, cosa que no passa a Paris, tal i com t’he deixat entreveure abans. T’explicaré la primera vegada que vaig anar a Venezia: era un viatge tipus final de curs. Jo tenia parella, i la noia que en aquell moment m’acompanyava també. Varem fer una escapada a Venezia des del càmping on fèiem estada. No portàvem ni una hora a la Sereníssima, que ens varem mirar als ulls i ens varem dir: “Tornem al càmping, aquí ja hi tornarem amb les nostres parelles, un altre dia”.
Postdata: Si tant ella com jo haguéssim sabut que les nostres respectives parelles d’aquell moment no durarien ni dos telediaris… al càmping hi tornava Rita la cantaora!!!

Si no tens pressa, i de veritat creus que un dia em faré ric, no et preocupis, tindràs la porta oberta, sempre, al meu palazzo venecià.

 

Interessants, com sempre, les apreciacions d’en Mia… 

I a punt, a punt d’encarar el dia en què la L arribarà, que ja falta ben poc… i a esperar que passeu per casa!

Novetats a la guardiola… ja n’hi tinc 405!!!guardiola



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.